Carta publica al diari Ara, Barcelona, 10/10/2012. Abajo en castellano
En la compareixença d'ahir del secretari d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica per informar del projecte de pressupostos i assumptes relatius a les seves responsabilitats, va declarar que només les ONGD independents econòmicament podien recordar al govern el que les persones necessiten. Amb tot el respecte, si el Sr Jesús Gràcia, aquest i tots els governs encara no han entès que el nostre paper principal és aquest precisament, i que ho és independentment de la naturalesa del nostre finançament, anem molt malament. L'acció política en la nostra societat va molt més enllà dels partits i exigeix de contrapesos perquè sigui realment democràtica i transparent.
Si, al contrari, ho va dir constatant que algunes de nosaltres sacrifiquem el nostre sentit crític per sobreviure, recullo el guant. El dia que les ONGD renunciem a denunciar les incoherències i excessos del nostre model de desenvolupament, dels nostres impactes en els drets humans i processos democràtics mar enllà a costa de la nostra recuperació econòmica, ens haurem traït i no tindrem cap sentit.
Per cert, estaria bé que els partits polítics s'aplicaran la mateixa medicina, dient-nos qui els subvencionen i renunciant al finançament públic per exercir el seu sagrat ministeri.
En la comparecencia de ayer del Secretario de Estado de Cooperación Internacional y para Iberoamérica para informar del proyecto de presupuestos y asuntos relativos a sus responsabilidades, declaró que sólo las ONGD independientes económicamente podían recordar al gobierno lo que las personas necesitan. Con todo el respeto, si el Sr. Jesús Gracia, este y todos los gobiernos todavía no han entendido que nuestro papel principal es ese precisamente, y que lo es independientemente de la naturaleza de nuestra financiación, vamos muy mal. La acción política en nuestra sociedad va mucho más allá de los partidos y exige de contrapesos para que sea realmente democrática y transparente.
Si, al contrario, lo dijo constatando que algunas de nosotras sacrificamos nuestro sentido crítico para sobrevivir, recojo el guante. El día que las ONGD renunciemos a denunciar las incoherencias y desmanes de nuestro modelo de desarrollo, de nuestros impactos en los Derechos Humanos y procesos democráticos allende los mares a costa de nuestra recuperación económica, nos habremos traicionado y no tendremos ningún sentido.
Por cierto, estaría bien que los partidos políticos se aplicaran la misma medicina, diciéndonos quienes los subvencionan y renunciando a la financiación pública para ejercer su sagrado ministerio.
Miquel Carrillo Ponce.
Responsable Incidència Política
AGORA Nord Sud
