Més o menys, aquest ha estat el missatge que la Ministra d'Exteriors i
Cooperació ens ha llançat aquest matí a la celebració del Dia del
Voluntariat. Suposo que estava una mica colpida pel testimoni dels companys
que treballen a Kènia a l'emergència humanitària que s'està visquent a
Somàlia, amb els que havia mantingut una videoconferència minuts abans. O
que en realitat no acabem de posar tota la carn a la graella i creure que
treballar pel desenvolupament humà de la cooperación, és una de les vies més
eficients per redreçar les crisis que periòdicament van sortint.
Si la cooperació al desenvolupament té una categoría inferior a la
intervenció directa quan els problemas ja han rebentat, aleshores potser no
hem entès el valor de la cooperación i la necessitat d'atacar les causes
estructurals que els provoquen, com ara una crisi, tant geopolítica com
alimentària, que torna a devastar l'Àfrica.
És realment preocupant sentir un discurs que ratlla el paternalisme i que
pensàvem oblidat, que la cooperació i els seus projectes tenen un impacte
qüestionable, però que l'ajuda humanitària sí que salva vides.
Estava clarissim des de fa molts mesos...l assistencia humanitaria no genera societat (tan perillosa), nomes manteniment de la vida, dependencia, capacitat de control, interessos associats (excedents de produccio col.locats, consultors a US$15,000/mes, parafernalia pseudomilitar...). Un xollo vaya!!!...pan pa los pobres, pa que sigan siendo pobres!!!
ResponElimina